Jornada Parlament Catalunya

Jornada al Parlament de Catalunya: eleccions #EP2014

By in Cultura, Esther Gabarró on 2 febrero, 2014

Dilluns 27 de gener. 9:30h matí al Parlament de Catalunya. Sala plena… 1, 2, 3 i ACCIÓ. Comença la XXIII Jornada del Consell Català del Moviment Europeu sota el títol, “Futur polític de la Unió Europea: eleccions al Parlament Europeu 2014”. Alegria entre els organitzadors, sobretot del seu President Joan Colom, perquè any rere any la sala és més plena, i tot fa esperar que “Europa” la propera vegada necessitarà l’Auditori del Parlament (tant de bo). Núria de Gispert inaugura l’acte i ens interpel·la dient-nos “Se’ns ha girat feina, hem d’aconseguir que la gent torni a confiar en Europa” i ha posat el sempre “GRAN” exemple dels Erasmus, defensant-los com l’única política pública europea que, sense saber-ho ni voler-ho, pot acabar salvant Europa.

Sense pausa. Més. El President de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Joan Terradelles, ens diu que “Els ecosistemes més forts són aquells que tenen més diversitat”. Atenció. Gran metàfora que ens invita a pensar que no tot està perdut, sinó que més aviat a la inversa. Cal recordar que aquesta idea forma part de l’ADN de la Unió–i també del seu lema–: “Unida en la diversitat”. That’s a fact. Tot seguit, Terradellas presenta a Jo Leinen, membre del Parlament Europeu i President del Moviment Europeu Internacional, definit-lo com un “gegant europeista”.

Leinen agafa la paraula i després d’unes frases en català i castellà, comença la seva intervenció dient que no parlarà en la seva llengua natal, l’alemany, sinó que ho farà en la llengua del segle XXI. Endevina endevinalla… Doncs l’anglès. Ara bé, es tracta d’un anglès no natiu, d’aquell que s’estila tant per Brussel·les. I… Un toc d’atenció a l’audiència. Leinen diu: “Europe for the people in Kiev is more than just money”… REACCIÓ. És la idea d’Europa. És la vella idea que cal que avui tornem a versionar, modernitzant-la i adaptant-la. Europa emmarca en ella mateixa les paraules democràcia, futur i prosperitat, així com la noció  que un món millor és possible, fins i tot quan aquest món està a 15 graus sota zero, com passa a la capital d’Ucraïna. Sense gaires dramatismes continua explicant com les properes eleccions del maig seran les més complicades que ha viscut la Unió fins ara, però alhora seran l’oportunitat d’examinar col·lectivament com defensem entre tots la idea d’Europa. La intervenció sense papers ni guions ha acabat. La pregunta queda: Reaccionarem i  defensarem Europa?

Pausa. Cafè i algun, sempre benvingut, croissant. 🙂 El suc de taronja me’l serveix Jo Leinen. 11:30h. Mateixa sala. Brillant intervenció del catedràtic Jean Monnet d’Història ad personam de la Universitat Pompeu Fabra, Fernando Guirao. Comença criticant que el procediment legislatiu especial, on el Parlament juga un rol secundari, s’hagi convertit els darrers anys de crisi en un procediment més habitual del que hauria de ser. La paraula especial havia de significar “excepcional” i en cap cas “quotidià”. Més crítica. Aquestes eleccions arriben encarant-nos amb una realitat que ningú vol sentir. El Parlament Europeu, aquella institució que crèiem que tenia un paper actiu i decisor en els temes pressupostaris de la Unió, resulta ser un parlament amb grans limitacions per a decidir el pressupost. Pata-pam! L’audiència està bolcada. Suposo que és conseqüència directa de dir veritats com a temples, com per exemple, que encara que hi hagi a qui no li agradi, les eleccions europees no són unes eleccions locals. Per tant, si us plau, que els partits deixin de encarar-les com a part de la seva estratègia interna, i SI US PLAU, que els electors aprenguin que a les europees no cal ser fidel al partit de sempre. Cal que votis allò que creus que representarà millor la idea d’Europa que tens. Silenci absolut. Tant, que miro al voltant i veig que ningú mira els mòbils. Guirao continua i desafia la versió oficialista que diu que l’entrada d’eurofòbics al Parlament Europeu (cosa bastant probable) serà la fi d’Europa. Ell ens desafia a pensar que potser “els eurofòbics són una oportunitat, ja que posaran de relleu que el que cal és lluitar per Europa”. Guirao acaba la intervenció, i tot i que ha passat més estona criticant i mostrant la part més negativa de tot plegat, em quedo amb la sensació que és una persona que viu EUROPA (amb majúscules) des de dins, 24 hores al dia, amb la responsabilitat de qui sent que, expressant el que sap de forma clara i contundent, pot afectar el curs dels esdeveniments.

Sense pausa. Tothom assegut, taula rodona amb preguntes dels assistents. El meu cap comença a mostrar símptomes de fatiga. Quan ha acabat Guirao ha arribat d’alguna manera el buit. El Sr. Guirao m’ha deixat estabornida. Com després d’una gran classe magistral a la universitat. Necessitaré temps per pair tot el que ha dit.

Però la Jornada no s’atura i Carles Gasòliba i Anna Terón, exdiputats al Parlament Europeu, enceten un diàleg a l’estil ping-pong, moderat per la cap de la secció d’internacional del diari Ara, Carme Colomina. A aquestes hores poques idees noves. L’un més optimista envers el futur que l’altra. Els dos sembla que evoquin el passat com si aquest hagués estat més gloriós, i jo –jove, tossuda i testarrudament optimista– penso que s’equivoquen i que tot encara està per arribar.

Dilluns 27 de gener. 14:00h del migdia. Parlament de Catalunya. Després de tot, dels optimistes, dels pessimistes, dels orgullosos, dels euroescèptics i dels eurocrítics, només ens resta una darrera cosa. Queda pendent que tots plegats el dia 25 de maig prenguem una DECISIÓ –sigui la que sigui–, però que hi sigui.

 

 

Sobre el autor:

Esther Gabarró

Esther Gabarró

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *