Jean-Claude Juncker: recels i esperances

By in Pol Masdeu, Política on 10 agosto, 2014

Des de fa dues setmanes que tenim nou President de la Comissió Europea. Com era de preveure després dels comicis, el màxim dirigent europeu ha estat del grup popular. Així doncs, el luxemburguès Jean-Claude Juncker serà el President durant els pròxims cinc anys. Després d’intenses negociacions amb els diversos grups del Parlament, el polític conservador va obtenir 422 vots a favor i 250 en contra. Juncker va rebre el suport de la família popular europea i de la gran majoria del grup socialdemòcrata i liberal.

Tot i així, l’elecció de Jean-Claude Juncker va començar mesos enrere amb polèmica. El Regne Unit s’havia negat a que Juncker sortís escollit. Però David Cameron, el primer ministre, va quedar-se gairebé sol el passat 27 de juny. Els presidents dels respectius països de l’Unió Europea van coincidir, per àmplia majoria, nomenar al luxemburguès com a candidat predilecte per liderar la Comissió. De fet, van ser 26 de 28 els líders que li van donar el seu vistiplau i només els dirigents de la Gran Bretanya i Hongria hi van votar en contra. El Primer Ministre Britànic, David Cameron, va escriure un polèmic tweet al sortir de la reunió, en què assegurava als representants dels diferents estats que es penedirien de l’elecció que acabaven de fer.


Catalunya i Espanya donen l’esquena a Juncker

Malgrat l’aclaparadora victòria del líder conservador, aquest no va tenir el suport de la majoria dels eurodiputats espanyols i catalans. El PSOE i el PSC van decidir, gairebé a última hora, votar en contra del luxemburguès, posicionant-se amb els seus homòlegs britànics. Van seguir la mateixa línia els representants d’Izquierda Unida (IU), Podemos, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Compromís. Amb tot, doncs, 28 dels 54 representants de l’Estat van donar l’esquena al candidat del PP. Els vots a favor van venir dels companys populars, de Convergència Democràtica de Catalunya (Unió ja forma part del grup popular al Parlament Europeu), el PNV, Ciutadans i dos dels quatre representants d’Unión Progreso y Democracia (UPyD).


L’opinió dels eurodiputats

Des de SexyEurope, però, no ens hem volgut limitar només amb el “Sí” o el “No” dels diferents partits. Hem volgut saber l’opinió de tots els eurodiputats catalans a Brussel·les. Tot i així, no tots ells han respost la nostra petició.

Josep-Maria Terricabras, cap de llista de la formació que va guanyar els comicis a Catalunya, Esquerra Republicana, considera que Jean-Claude Juncker és “millor que Barroso en el sentit que és més europeu”. L’eurodiputat català ressalta que el nou President de la Comissió és menys reticent a la consulta del 9N que Barroso, qui “davant d’aquest tema ho posava tot malament”. El cap de llista de la formació independentista li “va semblar bé” que Juncker digués que respectaria la decisió que es prengués a Catalunya i entén que el luxemburguès “manifesta respecte i ganes de negociar”, al mateix temps que confia “que sigui una sorpresa”. A la vegada, però, també li ressalta un problema. Segons Terricabras, el luxemburguès “ve de la dreta dreta” i, per tant, li costa d’entendre que “un que és com els que han governat fins ara sigui la persona idònia per canviar les coses”. Aquest argument va ser el detonant pel qual els dos eurodiputats de la formació van votar-hi en contra, tal i com assegura.

I del discurs inaugural? Josep-Maria Terricabras considera que el nou President “té molt de desig inconcret i les mesures més econòmiques i socials són les que van quedar més despenjades”. Amb tot, però, espera que li puguin donar suport en alguna mesura, com la del registre de loobis, ja que la valora positivament.

Per la seva banda, Francesc Gambús, eurodiputat per Unió Democràtica i inscrit al Grup Popular Europeu, argumenta el seu “Sí” a Juncker de la següent manera: “el nostre SÍ és un vot favorable a la democràcia europea, a una Europa federal, que posi en valor la bona gestió del diner públic, enfocada al creixement i a la creació d’ocupació, on Catalunya es trobarà còmode i competitiva per atreure inversions, generar creixement i treball i per reconduir i millorar l’estat del benestar. Un SÍ per a dir NO a l’extrema dreta i esquerra, al feixisme, al racisme i al populisme. Mal favor hauríem fet a la causa catalana alineant-nos amb aquestes companyies. És un SÍ constructiu des de la nostra voluntat de ser, que ens deixarà obertes les portes que encara tenim obertes i que ens podrà ajudar a obrir-ne de noves. És, en definitiva, un vot per a guanyar-nos Europa”.

Gambús afirma que, escoltant el discurs, va quedar clar que Juncker “és un candidat que posa la persona al centre de l’acció política, que aposta per l’Economia Social de Mercat, que defensa que Europa només té sortida cap endavant, que defensa una Comissió política, que defensa una implementació decidida de la Carta de Drets Fonamentals, i que distingeix entre nacions i Estats”.

Santiago Fisas, company de partit de Juncker, es mostra rotund: “és el millor president que podrien tenir els ciutadans de la Unió Europea, per la seva gran experiència a nivell europeu”. Al mateix temps destaca que “el més important ha estat que, per primera vegada a la història de l’UE, han estat els ciutadans qui han escollit el president de tots els europeus”. El polític català, a més, “lamenta l’actitud dels socialistes espanyols, i en especial dels catalans, no complint un acord tancat” i, assegura que “els passarà factura tard o d’hora”, a més de “perdre la credibilitat”. Santiago Fisas ha valorat el discurs de Juncker positivament assegurant que va ser “integrador” i “obert a totes les sensibilitats polítiques”.

 

 

 

AUTOR DEL ARTÍCULO:

Pol Masdeu

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *