Entrevista a Ramon Tremosa

By in Política, Sexy TV on 3 abril, 2014

Entrevista amb l’eurodiputat i actual candidat Ramon Tremosa. Aquesta va ser la nostra primera entrevista, un divendres de ple hivern a la seu de Convergència del carrer Còrsega. Els mitjans van ser tan rudimentaris, amb una càmera més de joguina que de veritat, que no hem pogut aprofitar ni una sola imatge. Ho hem intentat, però al final ens hem adonat que el clàssic està de moda, i per això hem tornat al mètode periodístic vintage: l’entrevista escrita.

 

 

Per començar, ens podria explicar com va arribar a Brussel·les?

Sense pensar-m’ho. Jo feia 15 anys que era professor a la Universitat de Barcelona, havia fet el doctorat i havia obtingut unes oposicions el 2001 i portava una vida acadèmica plàcida i tranquil·la. Hem van proposar de ser candidat i vaig dir que sí. M’hi vaig trobar d’un dia per un altre. Com passa moltes vegades a la vida les decisions que afecten per un període llarg, es prenen irracionalment.

 

Llavors no era una objectiu ser parlamentari?

No, no. Mai havia pensat ser parlamentari enlloc. Ni a Catalunya, ni a Madrid, ni a Brussel·les.

 

Podria definir la seva vida a Brussel·les en dues o tres paraules

Avions, reunions i llegir molts informes.

 

Li agrada viure a Brussel·les?

Es que no visc a Brussel·les, visc a la bombolla de Brussel·les. Jo a la Grand Place hi he estat en cinc anys tres cops. A Brussel·les hi vaig molt funcionalment. De l’aeroport al Parlament i del Parlament a l’hotel. No he fet vida a Brussel·les.

 

Per tant, no nota molt el fred…

Jo diria que he dormit a Brussel·les i he passat dies molt intensos al Parlament quan hi ha plenari. El fet d’anar a Estrasburg una vegada el mes, que és una altra història fa que no et surti a compte llogar un pis. Jo no he llogat un pis, sinó que visc en un hotel. Sensació de provisionalitat, la maleta sempre a sobre, les camises, el necesser, el pijama. Viure és anar a comprar al mercat, és anar al cinema, és passejar. Això no ho he pogut fer gaire. Viure viure no tinc aquesta sensació.

 

Què és el més difícil de ser eurodiputat?

El més difícil, per exemple, és quan el grup t’encarrega un informe. De cop i volta et trobes en una lògica de negociació. I després comença el “trialogue”: el diàleg a tres bandes. Llavors els 5 diputats que representem els 5 grups ens plantem a una sala, on hi ha 50 persones de la Comissió Europea i unes quantes del Consell. En aquestes taules els representants de la Comissió van rotant, però els diputats que representem els 5 grups som els mateixos sempre. Per tant, cada dia tens un gran plec de papers, t’ho has de llegir, ho has d’entendre, has d’anar al teu grup, exposar-ho i que et diguin com has de votar. Però de vegades el grup no sempre està unit. Llavors torna a negociar. En el cas per exemple de la Supervisió Financera van ser 25 “trialogues”. Llavors aquesta mecànica infernal de guerra de material contra un diputat, que és la sensació que hem tingut, que per exemple molts diputats no repeteixin en la Comissió d’Economia.

 

Les preguntes parlamentàries demostren el grau d’implicació de l’eurodiputat?

Jo no estic al despatx inspirant-me literàriament. M’arriben moltes peticions. Per exemple, ara aquest matí m’ha entrat una pregunta per una línia d’alta tensió. Per tant, jo escriure-les no les escric, me les donen escrites. Les hem de mirar, les hem de revisar, les hem de presentar. Però diguem-ne que és la gent que et truca al despatx la que et dona les preguntes. Convergència té molt mal educat el seu electorat, en el sentit nòrdic del terme. En altres partits no hi ha aquesta pressió, però a Convergència de sempre, pescadors, industrials, ramaders, ecologistes hi han vingut a dir: “escolta….”. Jo tinc una pressió de l’electorat. Jo no pregunto si la gent ha votat Convergència, però la gent sap que aquest partit és un partit que històricament ha tingut eurodiputats que han escoltat i que han entrat preguntes. Moltes preguntes si te les mires totes, que és un exercici que no recomanaria, veuràs que són preguntes de temes molt diferents i que és impossible que jo pugui tenir el grau de coneixement precís…

 

Quants emails rep al dia?

Al correu de la Unió Europea en rebo uns 150-200 al dia. Això vol dir invitacions a sopars, a debats… Els meus assistents perden unes tres hores al dia en contestar emails i quadrar l’agenda. Hi ha una certa hiperinflació de correus.

 

Podria definir Europa en dos o tres adjectius…

Jo sóc molt europeu i ara que he viatjat molt per Europa, puc dir que no em cal viatjar pel món perquè a Europa ho tinc tot. Per mi és el lloc que més civilització, progrés en tots els àmbits ha donat: moral, econòmic, intel·lectual, de solidaritat, de valors, etc. El que passa és que Europa també ha tingut grans errors i grans horrors i en aquest sentit la Unió Europea és un intent, encara fracassat, d’unió federal, però que parteix de la base d’una transformació espiritual. La Unió Europea és espiritual en la seva voluntat, el que passa que com a intent de construcció federal ens passarà com als Estats Units d’Amèrica que van trigar més de 100 anys en crear una unió federal.

 

Ens pot dir dos reptes que té el Parlament Europeu els pròxims cinc anys?

Bé el Parlament Europeu en teoria és la representació de la veu de la gent i si la gent no demana més unió, sinó tot el contrari, no podrà fer la seva feina històrica de pressionar el Consell i la Comissió per aconseguir més unió. Ens podem trobar un Parlament on els eurofòbics siguin una quarta part o una tercera part dels diputats. I aquests poden bloquejar durant cinc anys la construcció europea, i aquest em temo que és un escenari probable.

 

Creu que Europa és Sexy?

Home… Depèn el que entenguis per sexy. Que Europa és atractiva ho demostra el turisme, l’interès que té, quanta gent ve a viure o a estudiar a Europa. No hi ha res a envejar a altres llocs que Europa no tingui, així que des d’aquest punt de vista és sexy. Ara clar, hi ha coses que no funcionen i això no és responsabilitat de la Unió Europea, sinó de molts estats membres que no fan bé la seva feina i que intenten col·locar la culpa dels seus mals a la Unió Europea quan aquesta no té competència.

 

 

 

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *