De representar Estats a representar persones

By in Esther Gabarró, Política on 24 abril, 2014

Les eleccions al Parlament Europeu s’acosten i un cop tenim les llistes tancades, ja tenim els noms d’aquells que ens representaran i dels que voldrien representar-nos a Europa. La darrera setmana vam saber que entre aquests noms hi ha set comissaris que es presenten a les eleccions al Parlament Europeu. Aquests són: (i) La Vicepresidenta Reding, responsable de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania; (ii) El Vicepresident Tajani, responsable d’Indústria i Emprenedoria; (iii) El Vicepresident Šefčovič, responsable de Relaciones Interinstitucionals i Administració; (iv) El Vicepresident Rehn, responsable d’Afers Econòmics i Monetaris i de l’euro; (v) El Comissari Lewandowski, responsable de Programació Financera i Pressupost; (vi) El Comissari Mimica, responsable de Política dels Consumidors. El setè és un cas una mica diferent, ja que el (vii) Comissari De Gucht, responsable de Comerç, tot i que anirà a les llistes de les eleccions, s’ha compromès a no participar activament de la campanya electoral i a més a més, ha afirmat que en cas de ser escollit no acceptarà el seu escó al Parlament Europeu.

La notícia que en un primer cop d’ull podria semblar merament un pas formal i burocràtic amaga un parell de reflexions que no voldria deixar de comentar.

La primera reflexió gira al voltant de quines són les condicions amb les quals aquests sis comissaris deixen la seva feina aparcada i comencen a fer campanya pels comicis europeus. Els Comissaris, com tots els càrrecs públics tenen un codi de conducta, que estableix els següents paràmetres. En el moment en què algun d’ells vol anar a unes eleccions el primer que ha de fer és informar el President de la Comissió, en aquest cas al President Barroso, i demanar, si és el cas, una excedència electoral. Aquesta excedència els obliga a deixar totes les seves responsabilitats com a comissaris, responsabilitats que es repartiran i assumiran els altres comissaris tal com el President les reparteixi. Els comissaris tampoc seran remunerats durant el temps que duri la seva absència i en cap cas podran utilitzar cap mitjà humà o material de la Comissió. Les seves oficines passaran a estar a la disponibilitat dels comissaris que s’encarreguin de la seva cartera. Per altra banda, si aquests comissaris surten escollits en les eleccions i decideixen acceptar l’escó al Parlament Europeu, el codi de conducta els obliga a dimitir abans no acabi el mes de juny d’aquest any.

La segona reflexió que vull fer respecte a aquesta notícia, i que em sorprèn, és com els comissaris que són figures polítiques enviades pels estats membres fan el pas voluntari a presentar-se a unes llistes electorals al Parlament Europeu. La primera raó, podria ser merament d’estratègia política dels partits nacionals dels quals tots ells formen part. Podria ser que tenir una figura visible donés prestigi a la llista i que els partits nacionals fossin conscients d’això i aprofitessin aquestes figures per a intentar guanyar vots. En la línia pessimista també podria ser que els set que es presentaran, veuen aquestes eleccions com una finestra d’oportunitat per a allargar la seva carrera política a Brussel·les abans no es renovi l’executiu de la Comissió i ells en quedin fora. Però també pot haver-hi una opció, més optimista i potser estranya, però no per això menys real o probable. Em refereixo a la infinitesimal possibilitat que el fet de ser comissari et permet entendre Europa durant els anys que dura el teu mandat i acabar per a decidir que vols contribuir a escoltar la veu dels seus ciutadans encara de més a prop.

 

Sobre el autor:

Esther Gabarró

Esther Gabarró

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *