DIA NACIONAL DE LA INDEPENDÈNCIA I: DE CAMP DE BATALLA A TEMPLE

Sandra Vicente – Kiev (Ucraïna)

 

Surt el sol a Kiev. Poc a poc les primeres llums del dia es van colant dins els vagons del tren nocturn que m’ha portat des de Lviv a la capital d’Ucraïna. Passen de dos quarts de cinc de la matinada però jo no puc dormir; ha sigut una nit estranya. Em van advertir que sent “una dona estrangera, occidental i jove” podia quedar molt xocada amb aquest trajecte…no sé si és que ja m’he acostumat a aquestes terres, però no ho he trobat pas tant traumàtic com em van dir. Tot i que sí curiós.

 

CASTIGATS PER LA PREPOTÈNCIA, LA INACCIÓ I LA INCOMPETÈNCIA

Sandra Vicente – Kiev (Ucraïna)

 

Porto una estona pensant en alguna manera de definir aquesta setmana estranya i caòtica que ha sacsejat Ucraïna, però, em sap greu, el millor que se m’acut és una vulgaritat: “a veure qui la té més gran”. Ja he parlat prèviament que a partir del dilluns 18 d’agost les coses a Ucraïna van arribar a un punt altíssim de complexitat, però l’escenari no només es va limitar a Kiev i a la Conca del Donbás; Putin va decidir entrar en escena, no només com a figura darrera de les accions dels separatistes, sinó per les seves pròpies actuacions.

 

DISCUSSIÓ DE SORDS

Sandra Vicente- Lviv-Kiev (Ucraïna)

 

La situació aquí a Ucraïna empitjora cada cop més, la tensió va en augment i l’inevitable està apunt de succeir. Per molt que vulguem tancar els ulls a aquesta realitat, Ucraïna viu una guerra civil que, realment mai no ha estat “civil” del tot; hi ha un munt de potències implicades -digues UE, Rússia, els EUA o inclús Xina- que tiren la pedra i amaguen la mà. Posen llenya al foc, castigant terriblement la població civil i la única resposta són unes nímies “sancions” que no signifiquen res.

 

UNITS PER L’ODI

Sandra Vicente- Lviv (Ucraïna)

 

Avui fa una setmana que Maidan va quedar “neta”, com diu la gent per aquí. L’última evidència que quedava de les revoltes del passat hivern a la capital ha desaparegut amb el darrer pneumàtic dels piquets que envoltaven la mítica plaça. Però aquí, a Lviv, les protestes continuen vives, i no només de manera simbòlica; la situació a aquesta ciutat, encara que geogràficament sigui una de les més allunyades del conflicte, és realment molt tensa i l’esperit de la guerra se sent molt a prop.

 

UN DIA COMPLICAT PER PARLAR D’UCRAÏNA II: EL TERRATRÈMOL

Sandra Vicente- Lviv (Ucraïna)

 

Encara no he passat l’equador del meu viatge a Ucraïna (escric això el dia 11 d’agost del 2014) i comença a estranyar-me que ja no m’estranyi aquest país. Moltíssim kilòmetres em separen de Barcelona, i cada un d’ells suposa una diferència cultural enorme. Això ha estat així sempre, n’estic segura, i Ucraïna és un país particular, però des que va començar el conflicte, aquesta diferència ha augmentat. M’estic acostumant a l’accentuat caràcter conservador d’aquesta ciutat, que pren forma de pintades de caire feixista -com “fora els comunistes, els jueus i els gitanos” o “Ucraïna pels ucraïnesos, mort als ocupants”-; comparteixo taula, passejades, viatges en tramvia i la cua del supermercat amb militars -o civils que es vesteixen com a tal-; estic farta de sentir a la Lviv nocturna com els grups de joves que van de festa caminen al clam de “white power”…i ja no em sorprèn veure gent armada pel carrer.

 

UN DIA COMPLICAT

Sandra Vicente- Lviv (Ucraïna)

 

Avui definitivament és un dia complicat per parlar d’Ucraïna amb els ucraïnesos (escric això el dia 11 d’agost del 2014). En els dies que porto aquí he après que hi ha dos tipus d’ucraïnesos a Lviv extremadament diferents: aquells que viuen el conflicte com si els trets sonessin just a l’altra banda de les seves cases i els altres que estan tan cansats, espantats que se senten saturats. No volen saber res del que passa a l’Est del seu país. I això es nota a les televisions.

 

UN PAÍS SENSE GAS I SENSE LAVANDA

Sandra Vicente- Lviv (Ucraïna)

 

Les guerres són esdeveniments extremadament mediàtics, tenen una potència gràfica que els mitjans poques vegades desaprofiten: només cal recordar les imatges propagandístiques i invasives sobre la bomba a Hiroshima o l’Operació Tempesta del Desert, per exemple. Però no s’ha d’oblidar que els conflictes bèl·lics els pateixen principalment els civils i la realitat que se’n destil·la és desagradable, tediosa…impossible que desperti l’orgull nacional del vencedor però és més representativa de la buidor que queda després d’una guerra.

 

LVIV, LA CIUTAT DE LES FRONTERES DIFUMINADES

Sandra Vicente- Lviv (Ucraïna)

 

Lviv és una ciutat meravellosa. Aquest indret situat a l’Oest d’Ucraïna, fundat al S. XII pel rei Danilo Halytsch, posseeix una quantitat d’anècdotes impressionants, i el que és millor: sembla ser que cap d’elles no es dóna per atzar; és com si la història hagués actuat de manera capritxosa i totes les petites coses que la caracteritzen estiguin entrelligades dins la complexa xarxa que forma la identitat de Lviv, que a la seva vegada és una peça indispensable -tot i que sovint oblidada- per entendre el trencaclosques que és Ucraïna.

 

KIEV, LA CIUTAT IMPENETRABLE

Sandra Vicente- Kiev (Ucraïna)

 

Ucraïna és com una frontera en sí mateixa. Possiblement no estan ni a un costat del mur ni a un altre, sinó que els ucraïnesos són els maons del seu propi mur. Hi ha una diferenciació molt clara entre tot allò que prové d’occident i el que pertany a l’orient. Tant clara que fa realment difícil la interacció espontània amb els habitants de Kiev.

PRIMERES IMPRESIONS D’UN PAÍS FRONTERA

Sandra Vicente- Kiev (Ucraïna)

Encara no havia arribat a Ucraïna i ja sabia que el que veuria un cop aterrés a Kiev em sobtaria, però potser no imaginava que m’ocuparia tantes estones de reflexió i segur que ni intuïa que trobaria un Kiev diferent rere de cada cantonada.