Avui que és jornada de reflexió us oferim l’última entrega de les “Receptes per Europa” en què hem mirat d’aclarir-vos què proposa cadascun dels partits que es presenta a les eleccions (Receptes I II III IV y V). Ens hem deixat pel final un dels temes que han centrat l’actualitat europea de la darrera legislatura: l’economia. La gestió d’una crisi econòmica, que va començar essent mundial però que ha acabat esdevenint essencialment europea, ha redefinit en els darrers anys el projecte europeu.

Ja tenim aquí el penúltim lliurament. Vam començar parlant de les nacions sense estat (Receptes per a Europa I), vam seguir explicant les diferents propostes de sistema polític (Receptes per a Europa II), més tard sobre les propostes de l’Entorn Natural (Receptes per a Europa III), després dels grups socials (Receptes per a Europa IV) i avui, ens centrem en els drets socials.

L’anàlisi dels programes electorals dels partits s’ha centrat en tres punts principals: igualtat de drets, salut i habitatge.

Aquest és ja el nostre quart lliurament. Vam començar parlant de les nacions sense estat (Receptes per a Europa I), vam seguir explicant les diferents propostes de sistema polític (Receptes per a Europa II) i més tard sobre les propostes de l’Entorn Natural (Receptes per a Europa III). Avui, no obstant això, ens centrem en els grups socials. L’anàlisi dels programes electorals dels partits s’ha centrat en quatre punts principals, un per cada grup social a analitzar: els joves, els immigrants, els discapacitats i la gent gran.

La segona quinzena analitzada no varia massa de la que vaig presentar fa dues setmanes. En aquesta ocasió, hi ha hagut 96 articles en portada en què la Unió Europea o un país membre ha estat el centre de la notícia, cinc menys que en la primera anàlisi (101). Tot i així, el principal focus ha tornat a ser el mateix: les tensions entre Ucraïna i Rússia; ergo, les tensions entre la Unió Europea-Estats Units i la potència capitanejada per Putin.

Fa poc em van regalar l’última obra del genial reporter i dibuixant de còmic Joe Sacco. L’obra, un dibuix desplegable a mode de friso medieval de 7 metres de grandària, es titula La Gran Guerra i en ell l’autor maltès retrata amb el seu estil realista la batalla del Somme que va tenir lloc l’1 de juliol de 1916, i on van morir més d’un milió de persones. Aquella batalla va ser la més sagnant de la Primera Guerra Mundial, que com tots sabem (i qui no ho sàpiga aquest any n’acabarà tip) va esclatar a l’agost del 1914

Els mitjans de comunicació són, possiblement, el reflex d’allò que es parla al carrer. Per aquest motiu és interessant observar les portades dels diaris d’un país. De capçaleres n’hi ha de tots els colors: esportives o generalistes, de premsa groga o més rigorosa, de tarannà progressista o més conservador, de nacionalistes, etc. Un bon exercici per saber quina importància dóna la població d’un país a la Unió Europea és analitzant, doncs, les portades dels principals periòdics informatius.

Entrevista amb l’eurodiputat i actual candidat Ramon Tremosa. Aquesta va ser la nostra primera entrevista, un divendres de ple hivern a la seu de Convergència del carrer Còrsega. Els mitjans van ser tan rudimentaris, amb una càmera més de joguina que de veritat, que no hem pogut aprofitar ni una sola imatge. Ho hem intentat, però al final ens hem adonat que el clàssic està de moda, i per això hem tornat al mètode periodístic vintage: l’entrevista escrita.

En castellà diuen que las cosas de palacio van despacio, doncs a la Unió Europea (UE) encara més. Qualsevol reforma o canvi, ja sigui en la legislació comunitària o en els tractats, requereix de molta paciència,ja que aconseguir el consens davant la presència de tants actors veto és cada vegada més complex.

Ahir es va presentar l’informe de la FRA (Agència Europea pels Drets Fundamentals) que posa de relleu la situació de la violència de gènere a la Unió Europea.

Avui Suïssa apareix a la premsa per partida doble. D’una banda, el govern de la conferència helvètica, en resposta al referèndum sobre la llibertat de circulació que va tenir lloc la setmana passada

La rotació de la presidència del Parlament Europeu és una pràctica obsoleta que no fa més que afeblir la figura del President i desincentivar el vot a les eleccions europees. Cal posar-hi fi.

Una de les moltes particularitats que em caracteritzen, i que m’agrada pensar que em fan interessant, és que col·lecciono Constitucions; poques coses et diuen tant d’un país com la composició del seu poder legislatiu o la relació de drets que ha decidit garantir a la Carta Magna.

En esta sección se pretenden explicar los mitos que frecuentemente planean sobre la Unión Europea. Nuestro objetivo es desmitificar aquellos que no son ciertos o matizar aquellos que no son falsos. Hoy es el turno de: La Unión Europea no es transparente.

El passat 8 de gener, Grècia va prendre les regnes de la Presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea. Aquesta és la quarta vegada que Grècia té l’oportunitat d’influir en les polítiques de la Unió