Avui que és jornada de reflexió us oferim l’última entrega de les “Receptes per Europa” en què hem mirat d’aclarir-vos què proposa cadascun dels partits que es presenta a les eleccions (Receptes I II III IV y V). Ens hem deixat pel final un dels temes que han centrat l’actualitat europea de la darrera legislatura: l’economia. La gestió d’una crisi econòmica, que va començar essent mundial però que ha acabat esdevenint essencialment europea, ha redefinit en els darrers anys el projecte europeu.

Ja tenim aquí el penúltim lliurament. Vam començar parlant de les nacions sense estat (Receptes per a Europa I), vam seguir explicant les diferents propostes de sistema polític (Receptes per a Europa II), més tard sobre les propostes de l’Entorn Natural (Receptes per a Europa III), després dels grups socials (Receptes per a Europa IV) i avui, ens centrem en els drets socials.

L’anàlisi dels programes electorals dels partits s’ha centrat en tres punts principals: igualtat de drets, salut i habitatge.

Aquest és ja el nostre quart lliurament. Vam començar parlant de les nacions sense estat (Receptes per a Europa I), vam seguir explicant les diferents propostes de sistema polític (Receptes per a Europa II) i més tard sobre les propostes de l’Entorn Natural (Receptes per a Europa III). Avui, no obstant això, ens centrem en els grups socials. L’anàlisi dels programes electorals dels partits s’ha centrat en quatre punts principals, un per cada grup social a analitzar: els joves, els immigrants, els discapacitats i la gent gran.

A mesura que s’acosten les eleccions del 25 de maig cada vegada es remarca més i més de la importància del Parlament Europeu, els candidats comencen a sortir a la televisió i els partits comencen a fer actes i vídeos de precampanya. Des de la implantació del Tractat de Lisboa, el Parlament cada vegada té un poder més gran en el procés legislatiu, ja que pràcticament tota la legislació segueix el procés de codecisió

En castellà diuen que las cosas de palacio van despacio, doncs a la Unió Europea (UE) encara més. Qualsevol reforma o canvi, ja sigui en la legislació comunitària o en els tractats, requereix de molta paciència,ja que aconseguir el consens davant la presència de tants actors veto és cada vegada més complex.

També [Versió en Anglès]

Al meu últim any del batxillerat, vaig tenir l’oportunitat de passar un any als Estats Units. Una de les coses que més trobo a faltar d’aquell període és una classe d’anglès a què anava.

En esta sección se pretenden explicar los mitos que frecuentemente planean sobre la Unión Europea. Nuestro objetivo es desmitificar aquellos que no son ciertos o matizar aquellos que no son falsos. Hoy es el turno de: La Unión Europea no es transparente.

La idea de Europa es, en cierto modo, un tanto abstracta. No sólo es abstracta por el importante desconocimiento que se tiene de ella, sino por los diferentes outputs que recibimos desde los medios, que en ocasiones, imprimen una visión un tanto parcial o sesgada de lo que es Europa. Una Europa que es, para muchos de los ciudadanos europeos, la culpable de muchas de las desgracias que nos azotan actualmente, mientras que es garante de muy pocas cosas favorables. Sin embargo, esa sensación que en ocasiones tenemos los propios europeos, es diferente de la que tienen aquellos que están fuera de nuestras fronteras.