1. Sin perder de vista los origenes_Bonnet_Grew_Monnet

Sense perdre de vista els orígens

By in Berta Mediano, Cultura on 24 març, 2015

La contribució que una Europa organitzada i viva pot aportar a la civilització és indispensable per al manteniment d’unes relacions pacífiques. […]

Europa no es farà d’una vegada ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes, que creuen en primer lloc una solidaritat de fet. L’agrupació de les nacions europees exigeix que l’oposició secular entre França i Alemanya quedi superada, per la qual cosa l’acció empresa ha d’afectar en primer lloc a França i Alemanya. […]

La posada en comú de les produccions de carbó i d’acer garantirà immediatament la creació de bases comunes de desenvolupament econòmic, primera etapa de la federació europea, i canviarà el destí d’aquestes regions, que durant tant temps s’han dedicat a la fabricació d’armes , de les que elles mateixes han estat les primeres víctimes.

Declaració de Robert Schuman (ministre francès d’Afers Exteriors), 9 maig 1950.

En general, el relat que impera a l’hora d’introduir els orígens de la integració europea comença amb el famós “Discours de l’Horloge” de Robert Schuman. En plena postguerra mundial, situa la pau i la reconstrucció del continent europeu al centre del relat i a líders europeus com Konrad Adenauer, Winston Churchill, Alcide de Gasperi, Robert Schuman o Jean Monnet com a iniciadors indiscutibles del procés de construcció.

Ara bé, la integració europea no es va originar només en plena post-guerra sinó en plena Guerra Freda. La guerra que entre 1939-1945 va enfrontar a Aliats i Eix, es va originar a Europa; així, també des de la obsessió per organitzar i controlar Europa, va néixer l’ordre mundial de post-Guerra.

En aquest sentit, els elements que caracteritzen el context internacional en què es va idear i va aparèixer la integració europea són clars: un món bipolar, dividit en dos blocs, un occidental, dominat pels Estats Units, i un altre oriental, dominat per l’URSS . L’OTAN i el Pla Marshall van acollir als països alineats amb el capitalisme; el Pacte de Varsòvia i les democràcies populars van alinear als satèl·lits comunistes. En aquest context, Alemanya (i Berlín) es van trobar al centre de l’antagonisme, noves fronteres es van dibuixar esquerdant el seu territori, i les tensions van arribar fins a punts insostenibles.

No obstant això, Alemanya no era només un mer escenari passiu de la Guerra Freda, sinó la clau de la reconstrucció europea de postguerra. És innegable que el principal i primordial objectiu de la integració, sigui l’establiment de la pau europea a través de la reconciliació franco-alemanya. Al final de la Segona Guerra Mundial, Alemanya, encara que arrasada i ocupada, inspirava entre els Aliats el temor a un nou ressorgiment del nazisme o de qualsevol altre tipus de venjança alemanya. Calia enquadrar-la, i cada bloc ho va fer a la seva manera.

En plena Guerra Freda, la URSS va convertir la RDA en un dels seus satèl·lits. Per la seva banda, els Estats Units van jugar el paper de principal promotor de la integració europea, permetent França associar-se i controlar la producció alemanya del carbó i de l’acer sota una Alta Autoritat comuna. D’aquesta manera, no només es va començar a exercir el control sobre les matèries primeres per fer la guerra, sinó que es va obligar a França a reconèixer la RFA, integrant-la en el nou sistema internacional i prevenint errors passats. Més enllà d’edificar una nova fraternitat europea, es tractava de normalitzar la RFA i de construir un robust aliat occidental capaç de frenar el comunisme i de contenir l’obsessiu efecte dòmino.

Ara, s’està plantejant que sense l’impuls dels Estats Units en el seu interès per construir un sòlid bloc occidental en el context de Guerra Freda i de tensions Est-Oest, la integració europea no hagués tingut lloc? La resposta és: no; els plans de Schuman i Monet eren veritables, i no es nega que van ser els grans fundadors de la Unió Europea en nom de la pau i la democràcia, però en aquest relat no es poden obviar interessos clars i equilibris geo-estratègics, sobretot americans i francesos de post-Guerra Mundial i de Guerra Freda.

Per saber-ne més:

Europa.eu : La historia de la UE

DEIGHTON, A. 1993.  La guerra fría y orígenes de la integración europea; en Sistema, p. 89-103

Sobre el autor:

Berta Mediano

Berta Mediano

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *