Quantitative Easing: d’on surt i com funciona?

By in Actualitat, Col·laboradors, Economia on 20 març, 2015

A finals de gener vàrem introduir el concepte de Quantitative Easing (QE) quan el Banc Central Europeu (BCE) va anunciar que utilitzaria aquesta mesura per dinamitzar els preus i reactivar l’economia europea. En aquell article vàrem descriure que el QE feia augmentar la massa monetària tot comprant actius públics i les primeres reaccions a l’anunci de la mesura. La setmana passada es va començar a implementar efectivament la política anunciada i aquest cop l’objectiu de l’article es basa en indagar més en per què el BCE sembla que s’ha vist abocat a prendre aquesta decisió (que per alguns arriba tard i malament).

La taxa de refinançament

La taxa de refinançament, és a dir, el principal mecanisme de control de la inflació del BCE, no funciona des del 2013. La taxa de refinançament, coneguda popularment com “el tipus d’interès”, és el preu que els bancs paguen pels préstecs que compren al BCE. Aquest tipus d’interès influencia de forma molt directa l’EURIBOR, el tipus d’interès interbancari, és a dir, el preu que han de pagar els bancs per els préstecs que es deixen entre ells.

Com mostren els gràfics, en general la taxa de refinançament i l’EURIBOR van molt lligades:

4. Tipo interes BCE4. Tipo interes Euribor

 

 

 

 

 

 

 

 

Per què el mecanisme de la taxa de refinançament ja no funciona?

El problema principal és que baixar “els tipus d’interés” no és el final de la història. Perquè sigui efectiu cal que els bancs actuïn d’una determinada manera davant aquesta baixada, en concret, el BCE espera que la baixada del tipus d’interès provoqui que els bancs demanin més préstecs al BCE i es deixin més préstecs entre ells (degut a la conseqüent baixada de l’EURIBOR). L’objectiu de tot plegat és augmentar la liquiditat dels bancs ―és a dir, els diners que els bancs tenen disponibles― que, alhora, el BCE espera que es tradueixi en un augment dels crèdits a les famílies i a les empreses. Però evidentment, el BCE no pot “obligar” als bancs a deixar-se diners ni a augmentar els préstecs a les famílies.

Dins del mandat del BCE,  l’única cosa que pot fer és baixar els tipus d’interès. Un problema evident és que això té els seus límits: els interessos no es poden baixar més del 0% i el fet és que des del 2013 que ja estan per sota del 0,5%. El darrer canvi va ser el passat setembre quan van baixar fins al 0,05%. La dificultat és evident: el BCE no pot baixar més els tipus d’interès i s’ha quedat sense marge.

De la taxa de refinançament al quantitative easing

És per tot això que el BCE ha decidit provar una altra estratègia: el quantitative easing. De la mateixa manera que amb el mecanisme de la taxa de refinançament, l’objectiu del quantitative easing és augmentar la liquiditat dels bancs. Tanmateix, el que està fent el BCE aquesta vegada  és comprar actius de bancs europeus per ajudar-los a descarregar-se d’actius poc líquids.

Aquesta nova mesura, hauria de fer augmentar la liquiditat de forma més directa, però no només això. Aquesta vegada el BCE també ha intervingut en el que se’n diu el mercat secundari d’obligacions, és a dir, el mercat on es venen i es compren els deutes públics. La idea consisteix en proporcionar liquiditat també als estats comprant obligacions sobiranes (deute públic). Com a conseqüència, el preu de l’endeutament públic (el tipus d’interès que ha de pagar l’estat) tant a curt com a llarg termini baixa, la qual cosa pot fer augmentar l’endeutament. Amb la mateixa lògica que amb el primer mecanisme, el BCE espera que els estats traslladin aquest accés a la liquiditat a les famílies i empreses a través del crèdit o de la compra de títols i obligacions (deute públic en mans de particulars).

Benvinguts a la globalització

Tot i que a hores d’ara encara és massa d’hora per saber si el programa de QE ha tingut algun efecte en l’augment del crèdit, les conseqüències a nivell internacional ja són ben visibles. La depreciació de l’euro ha arribat a nivells desconeguts des del 2003: ara per ara un euro es pot comprar per 1,04 dòlars. La principal conseqüència de la devallada de l’euro és l’impuls de les exportacions europees. Com que ara l’euro està més barat, els productes europeus són més atractius fet que ajudarà a recuperar el creixement sostingut de l’Eurozona.

En el cas d’Espanya i si la paritat es manté, tindrem una onada de turistes americans aquest estiu?

Sobre l’autora:

Mariona Segú


Mariona Segú

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *