3. draghi_2527239b

Quantitative easing

»Quantitative easing o l’última solució del Banc Central Europeu per frenar l’apreciació de l’euro.

»Draghi permetrà finalment una pujada de la inflació.

La setmana passada Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), va anunciar la implementació d’una política de flexibilitat quantitativa (quantitative easing, en anglès) amb l’intenció de reactivar l’economia europea. Això representa encara un altre capítol en la controvèrsia entre els països europeus dels sud i els del nord.

No han estat poques les pressions que ha rebut el BCE per fer front a l’amenaça de la devaluació de l’euro, ja sigui per part del Fons Monetari Internacional o pel Secretariat d’Hisenda del Estats Units. Però la resistència alemanya, herència encara del record del període d’hiperinflació després de la Primera Guerra Mundial, és encara molt present al consell governamental del BCE.

 

Què és el quantitative easing?

A la pràctica, el quantitative easing no és més que una altra tècnica per fer pujar la inflació. És a dir, és una manera de fer augmentar la massa monetària de la Unió Europea a través de la compra d’actius públics. En el cas d’Espanya, per exemple, el Tresor Públic no ha pogut esperar a aprofitar aquesta política i ja ha venut 2.561 milions d’euros en lletres a tres mesos per un interès de ni més ni menys que al 0,018%. En altres paraules, l’Hisenda pública ha aconseguit finançament gairebé gratuït per un període de tres mesos. Això ha provocat un descens significatiu dels costos de finançament del deute, és a dir, el preu que han de pagar els estats per tenir finançament, el qual a Espanya ja s’ha situat a l’1,30%, nivell que no es veia des del 2003.

 

Què implica?

El BCE, en tant que entitat independent dels governs, té com a única missió la de mantenir la inflació controlada. A diferència de la Reserva Federal dels Estats Units, que també ha de vetllar pel nivell d’atur, el BCE ha d’assegurar-se només que la inflació no augmenti massa. En general, la regla d’or utilitzada és el 2%, una inflació a aquest nivell es considera acceptable. El cas és que, a Europa, la inflació ha estat per sota de l’1% durant tot el 2014 i en negatiu durant els primers dies de gener. Això explicaria perquè el BCE s’ha decidit a actuar finalment.

 

Quines han estat les primeres reaccions després de l’anunci l’implementació de la quantitative easing?

De moment, només l’anunci de la política ja va fer abaratir l’euro. Des dels darrers mesos que la relació entre l’euro i el dollar es va apreciant, és a dir, cada vegada es necessiten menys euros per comprar un dollar. Això vol dir que l’euro guanya valor i que per tant els productes europeus són menys atractius que els productes americans, perquè són més cars. Aturar aquesta onada d’apreciació és important per a augmentar la productivitat europea. Per què doncs, Alemanya podria oposar-se a tal mesura? Doncs precisament perquè això farà augmentar la productivitat de tots els països de la zona euro indistintament. És a dir, els productes europeus seran més productius sense la necessitat de que el procés productiu de les empreses millori. L’augment en productivitat és degut només al canvi en la relació entre l’euro i el dollar. Això explica l’oposició d’Alemanya, perquè li fa perdre la seva capacitat de destacar als mercats internacionals amb una major productivitat.

Ara la qüestió és, aquesta política de flexibilitat quantitativa, serà suficient per a reactivar l’economia o, com ja diuen algunes veus, no és més que too little too late?

 

Article a quatre mans entre Berta Mediano i Mariona Segú.

Sobre l’autora:

Berta Mediano

Berta Mediano
EmailFacebookTwitterLinkedIn

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *