Objectiu 2015: Any europeu per al desenvolupament

By in Actualitat, Cultura, Política on 13 gener, 2016

Coincidint amb la fi del període establert per a la consecució dels Objectius del Mil·lenni, la Unió Europea (UE) va decidir designar el passat any 2015 com l’Any Europeu per al Desenvolupament (EYD2015). Sota el propòsit de donar resposta al nou escenari post-2015, al mes d’abril de l’any 2014 el Parlament Europeu va aprovar una resolució en la qual s’establia com a objectiu principal del EYD2015 “la realització d’un balanç sobre la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), així com l’establiment de l’agenda Post-2015”[i]. Ara bé, l’actual situació de crisi econòmica juntament amb la persistència de la pobresa a escala mundial, posa a la UE davant el desafiament de promoure la lògica de la solidaritat en un context de pèrdua de drets socials dels ciutadans europeus, la qual cosa suposa tot un desafiament. Un més, al qual el projecte europeu ha de fer front amb determinació.

 

La UE com a actor principal en l’àmbit del desenvolupament busca un perfil propi

Sota el lema «El nostre món, la nostra dignitat, el nostre futur», durant el EYD2015 les principals activitats de la UE en matèria de desenvolupament han girat al voltant de dos grans eixos. En primer lloc, la posada en marxa del “Programa per al canvi”[ii]. En el mateix es va anunciar que la Comissió Europea (CE) es proposa augmentar el impacte de l’ajuda concentrant els seus recursos en menys sectors i en països amb més necessitats. La tendència a l’especialització en l’ajuda va en la línia del que es va acordar en la Conferència de Paris de l’any 2005[iii] orientada a augmentar l’eficàcia i el impacte de l’ajuda al desenvolupament. Ara bé, aquest “Programa per al canvi” suposarà un canvi en els objectius i prioritats de la CE, que és qui actua com a finançador, el que tindrà un impacte directe en els programes de totes les organitzacions que treballen amb fons europeus. En segon lloc, a través de la Comunicació titulada “Vida digna per a tothom”[iv], la UE busca posar en valor l’existència dels ODM, així com reafirmar la seva determinació en la lluita contra la pobresa. Al mateix temps, també pretén mostrar el seu compromís en la recerca d’un desenvolupament sostenible a escala mundial.

La raó per la qual la UE va declarar l’any passat com EYD2015 no és altra que tractar d’influir, des d’un espai propi, en la configuració de l’agenda i els objectius post-2015 davant la imminència d’un nou marc internacional per als propers quinze anys pel que fa a polítiques de desenvolupament. Així doncs, 2015 pot ser considerat com un any de transició cap a una nova etapa en la agenda internacional. No hi ha dubte que l’anunci de la UE de designar aquest any EYD2015 ha contribuït a impulsar el procés d’elaboració d’un marc successor dels actuals ODM. Un altre dels principals eixos sobre el qual ha girat el programa de l’any dedicat al desenvolupament ha estat el de revisar i avaluar les polítiques de cooperació dutes a terme a nivell de la UE, amb el propòsit de dotar-les de la major coherència possible. A nivell Europeu, l’ajuda al desenvolupament no actua de forma harmonitzada, és a dir, dins d’una estratègia europea comuna. Tan sols un 20% del total dels fons es distribueixen a través del Fons Europeu per al Desenvolupament (FED), gestionat directament per la CE. La resta de fons segueix en mans dels Estats membres i de les seves respectives agències de cooperació, la qual cosa mostra l’estreta relació existent entre cooperació al desenvolupament i política exterior.

 La UE i els estats membres són un actor de molt pes en l’àmbit del desenvolupament. Una dada per tal de comprendre millor la influència i el impacte de la UE en l’àmbit de l’ajuda al desenvolupament: actualment la UE és el major donant a escala mundial en Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), segons els criteris que marca la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Després de la política comercial, cal recordar que a la UE es produeixen el 20% dels intercanvis comercials a nivell mundial, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), l’AOD pràcticament es pot considerar com la segona pota sobre la qual se sosté l’acció exterior de la UE . Prova d’això és la recent aprovació l’any 2014 d’un pressupost d’uns 70 mil milions d’euros per al període 2014-2020, segons dades de la CE. Aquesta suma inclou els fons del FED així com els recursos pressupostats pels Estats membres. Val a dir, però, que no es tracta d’una xifra vinculant i que el FED no sol fer ús tot el pressupost del qual disposa.

 

La transició cap a una nova visió del desenvolupament a nivell internacional

El fet més destacat que s’ha produït al llarg d’aquests darrers mesos, tant a nivell comunitari com a escala mundial, ha estat la constatació que aquests nous ODM vénen acompanyats d’un canvi en el discurs i en l’enfocament sobre el que entenem per a desenvolupament. Un canvi que comença a donar veure’s ja a principis dels noranta, després d’un període conegut com “la dècada perduda per al desenvolupament” marcat per la duresa dels Programes d’Ajustament Estructural que el FMI va imposar en la dècada anterior a diversos països anomenats “en vies de desenvolupament” per tal fer viable el pagament del deute exterior. La lliçó que va treure la comunitat internacional sobre aquest model d’ajuda al desenvolupament, basat únicament en generar creixement econòmic a través del qual es produiria una reducció de la pobresa, és que no n’hi havia prou. El creixement econòmic és un indicador necessari però no suficient per reduir la pobresa. Calia abordar també la igualtat perquè aquest creixement tingués efectes en la reducció de la pobresa. D’aquí que s’hagin introduït nous indicadors per mesurar el “desenvolupament” dels països com és l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) o la renda per càpita que tenen en compte factors d’equitat i justícia social.

Avui dia la comunitat internacional dóna un pas més en aquest discurs, cada vegada menys economicista i més social, lligat al concepte de “desenvolupament”. Això ha estat possible gràcies a l’emergència d’un nou concepte, el desenvolupament sostenible, sobre el qual pivotaran els discursos i les polítiques de cooperació al desenvolupament durant els propers tres lustres. La idea de sostenibilitat, neix de l’ecologia i fa referència al necessari equilibri que ha d’existir entre una espècie i els recursos del seu entorn. El discurs de desenvolupament sostenible no només dóna més pes a l’ecologia, sinó que també dóna més importància al rol social que han d’adoptar tots els Estats. I remarco el concepte tots de forma intencionada per tal d’assenyalar la necessària co-responsabilitat dels estats, sobretot d’aquells “en vies de desenvolupament” respecte al fet d’aplicar les seves pròpies polítiques públiques, de trobar un model propi, en favor del seu propi desenvolupament. El concepte de desenvolupament sostenible també ens indica un altre element capital sobre el qual no s’havia fet gran èmfasi a dia d’avui. La durabilitat, és a dir, la continuïtat que un model de desenvolupament ha de incorporar en la seva fórmula al llarg del temps. Això significa, la necessitat de tenir en compte els efectes a llarg termini. Finalment, també es busca substituir el vell discurs occidental propi dels anys setanta sobre l’eradicació de la pobresa lligada al creixement econòmic. Una idea , que avui dia, la comunitat internacional pretén enterrar el més digne i discretament possible a la vista del seu estrepitós fracàs.

 En conclusió, des d’un punt de vista comunitari, la UE ha convertit aquest EYD2015 en una oportunitat clau per crear consciència sobre l’acció exterior de la UE així com dels diferents actors que composen l’àmbit de la cooperació internacional. Tot i així, malgrat les bones intencions, caldria recordar la necessitat de reforçar el compromís de la UE per assolir el 0,7% del finançament pel desenvolupament que fou adquirit en el seu moment per l’Assemblea General de Nacions Unides i que els Estats han vingut incomplint de manera sistemàtica, independentment del cicle econòmic. Mentre els interessos geopolítics, ja siguin industrials o culturals, prevalguin sobre les necessitats, tota estratègia de cooperació al desenvolupament es veurà àmpliament limitada.

 
[i]http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+TA+P7-TA-2014-0269+0+DOC+XML+V0//ES#top

[ii] Programa para el cambio: http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//NONSGML+REPORT+A7-2012-0234+0+DOC+PDF+V0//ES

[iii] Declaración de París sobre la eficacia de la ayuda al desarrollo y programa de acción de Accra: http://www.oecd.org/dac/effectiveness/34580968.pdf

[iv] Declaración de París sobre la eficacia de la ayuda al desarrollo y programa de acción de Accra: http://www.oecd.org/dac/effectiveness/34580968.pdf

 

.

Sobre el autor:

Max Cahner

 


Max_Cahner


Email
FacebookLinkedIn

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *