La flama de Salònica

By in Actualitat, Bernat Deu, Economia on 5 febrer, 2015

Salònica o Tessalònica, és la segona ciutat més gran de Grècia i un dels musts si escolliu Grècia com a destí per a les vostres vacances. La ciutat, que va ser fundada fa 2.300 anys exactes, és un pou d’història, una barreja única de cultures i una meravella en termes de riquesa arquitectònica.

Tot i així, no li ha estat fàcil arribar on és ara. Fa gairebé cent anys, per exemple, la ciutat va patir un greu incendi que va calcinar un terç de la seva superfície. Un cop extingit l’incendi, que va durar més d’un dia sencer, el govern grec encapçalat per Eleftherios Venizelos va anunciar que no es permetria la reconstrucció de la ciutat tal i com era anteriorment, sinó que reconstruirien una nova ciutat després d’aprovar un pla urbanístic.

Però tornem al present. Alexis Tsipras, és el primer ministre grec des del 25 de gener, i també ostenta el càrrec de vicepresident del Partit de l’Esquerra Europea (PEE) des del 5 de desembre de 2010. Tot i ser polític de professió, és diplomat en enginyeria civil per la Universitat Politècnica d’Atenes i, per tant, deu conèixer perfectament la història del gran incendi de Salònica.

Syriza, el partit que encapçala, ha guanyat les eleccions ―a tres escons de la majoria absoluta―reivindicant una regeneració democràtica a Grècia amb la voluntat de reconstruir el país, establint unes bases que permetin als seus ciutadans sortir del pou de deute i austeritat al que estan sotmesos. Potser per això, el pla econòmic del nou govern grec, se l’ha batejat amb el nom de la vella ciutat reconstruïda.

El Pla Salònica, que ha estat aprovat pels dos partits que formen el govern ―Syriza i el partit nacionalista de dretes (ANEL)―  conté un seguit de mesures centrades en dos grans eixos: la millora de les condicions econòmiques i un enfrontament directe contra l’austeritat. I tot això cuinat amb un fort component nacionalista grec. Cal recordar que l’economia grega té una taxa d’atur del 25% i que el seu PIB fa 7 anys que cau (ja s’ha situat a nivells del 2003).

En aquest sentit el pla contempla mesures com l’augment del salari mínim grec dels 580€ als 751€, una llei que no permeti, als ciutadans endeutats, destinar més del 30% dels ingressos anuals a retornar deute i una reforma del sistema fiscal que el faci “més just” i que acabi amb l’economia submergida i l’evasió fiscal. Podeu trobar un resum de les mesures del pla en aquest article.

A nivell internacional, el govern es mostra fort en la seva posició de no negociar amb intermediaris i parlar de tu a tu amb les institucions europees. La seva posició és molt clara: volen una millora de les condicions per retornar el deute astronòmic que han contret, situat als volts de 315MM€,  que ja suposa el 176% del seu PIB ―és a dir, la quantitat de valor que Grècia genera en un any i tres quarts.

Però, d’on ve aquest deute? Principalment, el deute que suporta Grècia prové d’una mala gestió del risc de país. L’any 2001, quan Grècia adopta l’euro, el diferencial dels seus bons respecte els de les economies més fortes del continent cau vertiginosament, i molts bancs europeus  ―amb la prima de risc situada als 26 punts bàsics― van pretendre fer negoci amb el deute sobirà grec. Al cap d’uns anys, però, es va veure que Grècia tenia un greu problema de solvència. Aleshores és quan entren en joc els préstecs astronòmics per tal de que el país pagués el deute amb les institucions bancàries europees, òbviament, acompanyat de les ja conegudes mesures d’austeritat com a condicions del préstec.

És clar que aquestes mesures no han aconseguit el propòsit de fer més competitiu el país, i que Grècia no pot fer front a les condicions establertes ―val a dir, però, que Grècia ja té unes condicions especials si la comparem amb altres països del sud d’Europa. Syriza pretén, doncs, renegociar aquestes condicions directament amb les institucions, sense haver de passar per intermediaris com la Troika (com va afirmar taxativament el ministre de Finances Yannis Varoufakis, aquí). És obvi, que el nucli dur d’Europa veu aquest fet com l’espurna que pot fer saltar altres països del sud a reclamar un alleujament de les seves condicions.

Ara comença una partida que, a primera vista, sembla que pot canviar la dinàmica econòmica que hem anat veient els últims anys a Europa. La partida serà llarga i dependrà també de la voluntat dels països a sumar-se a una banda o a l’altre.

Syriza, reivindica un canvi però tot just acaba de seure a taula per començar a jugar. Potser la història es repetirà i no es podran dur a terme totes les reformes que s’han plantejat, tal i com va passar amb el gran pla urbanístic de Salònica, on algunes de les reformes més importants no es van realitzar, concretament, degut a la manca de fons i de finançament.

Sobre l’autor:

Bernat Deu


Bernat Deu

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *