I tu, quant cobres?

By in Anàlisi, Bernat Deu, Economia on 26 febrer, 2015

Estàs satisfet amb el teu sou? Tant si la resposta és que sí com si és que no, segurament t’agradaria cobrar més. Tranquil, no ets l’únic! Perseguint aquest propòsit, molts europeus marxen a altres països de la UE amb un nivell salarial major que el del seu país d’origen tot buscant noves oportunitats laborals. Però, encara que compartim la mateixa moneda, cobrar més euros és sinònim de millor? Per avaluar aquest fet hem de tenir presents, com a mínim, tres variables essencials.

En primer lloc, hem de considerar el nivell impositiu al qual estarà sotmès el nostre sou brut en el país de destí, ja que la UE permet a cada país regular la fiscalitat que s’aplica sobre la renda del treball. En segon lloc, cal tenir en compte el nivell de preus del país de destí. I, finalment, si la moneda del país no és l’euro, caldrà fixar-se en el tipus de canvi de la moneda nacional respecte l’euro i la seva estabilitat.

Si observem el nivell salarial net dels diferents països del continent[i], veurem que les diferències són bastant clares. Per fer-nos-en una idea, segons dades de l’Eurostat, els suïssos ―4.000€/mes― disposen, de mitjana, d’11,5 vegades més diners que els romanesos ―350€/mes― i la mitjana europea se situa al voltant dels 1.400€ mensuals.

L’anàlisi, però, se suavitza si expressem aquestes dades en termes reals. Com que a tots ens agrada anar a fer unes birres amb els amics de tant en tant, podem expressar els nostres diners en termes d’unitats de béns. En aquest cas, presentarem els salaris disponibles en termes de birres –unitats de birres que podem adquirir amb el nostre salari disponible. Com a comparatiu, també incorporem a l’anàlisi el salari real en termes de brics de llet, ja que és un producte de primera necessitat. D’aquí en podrem extreure dues coses: quins ciutadans es poden emborratxar amb més facilitat (o de manera menys costosa per a la seva butxaca) i també quin es el poder adquisitiu dels ciutadans de la Unió (en birres i litres de llet, òbviament). Vegem-ho en el següent gràfic:

2.1

El gràfic es pot interpretar de la següent manera. Qualsevol línia que sobrepassi la barra horitzontal lila, ens indica que els habitants d’aquell país poden consumir més birres (línia vermella) o brics de llet (línia verda) que la mitjana europea i viceversa. A nivell salarial, tots els països situats a la dreta de la mitjana disposen de més diners, i els de  l’esquerra menys.

En el cas de les birres, veiem que si un espanyol disposa d’un salari mitjà de 1.330€ en pot consumir 139[ii] en un mes. En canvi, un ciutadà noruec, que disposa de 3.045€ en pot consumir, tan sols 84. A què es deu això? Simplement perquè una birra a Noruega costa de mitjana uns 7,5€[iii].  Així doncs, seguint la línia vermella veiem que els txecs poden emborratxar-se, al mateix nivell que els belgues, i que els seus veïns luxemburguesos poden ser els més borratxos de tots el europeus. (Si us plau, no feu lectures polítiques d’aquesta última frase!)

Cal constatar, que la desigualtat salarial no se suavitza en la mateixa mesura en termes de brics de llet. Podem interpretar,doncs, que els nens i nenes nascuts en un país amb nivells salarials alts, tenen l’oportunitat de tenir uns ossos més resistents que els nascuts en països amb salaris baixos.

Això es deu al fet que la dispersió del preu d’un bric de llet es menor entre països[iv]. Una birra val de mitjana a Europa 3,08€ i podem consumir-ne des de 1,02€ a Bulgària fins a 7,52€ a Noruega. D’altra banda un bric de llet surt de mitjana a 0,95€ amb un rang de 0,62€ (Polònia) a 1,93€ (Noruega). Per tant, si féssim un índex agregant birres i brics, la línia resultant estaria situada entremig de les dues que tenim ara.

Però, què passa amb les diferències salarials, si tenim en compte tots els productes que consumim?

2.2

L’Eurostat també elabora dades sobre el nivell de preus i el poder adquisitiu dels diferents països de la UE. Tal i com hem vist anteriorment amb les birres i els brics de llet, les diferències es redueixen en comparació al sou nominal. Seguint amb l’exemple de Suïssa i Romania, hem vist que uns disposen d’11,5 vegades més diners que els altres. Per contra, incorporant el nivell de preus nacional, els suïssos només poden comprar 3,8 vegades més la mateixa quantitat i qualitat de serveis i béns que els romanesos.

A nivell general, als països amb salaris baixos, calen la meitat de diners per comprar la mateixa quantitat i qualitat de béns i serveis respecte a la mitjana europea, mentre que als països amb salaris alts, calen entre 1,5 i 2 vegades més diners. Ara ja sabem, doncs, que existeixen grans diferències salarials a nivell europeu, però que el nivell de preus nacional esmorteeix les diferències.

Ara bé, per a Europa, és positiu a nivell econòmic que existeixin aquestes diferències? Els països que paguen uns salaris més baixos estan condemnats a no poder retenir el talent que produeixen? Fa alguna cosa Europa per ajudar a aquests països a retenir el seu talent i reduir aquestes diferències? Sorgeixen una gran quantitat de preguntes al voltant d’aquest tema. Us proposem que reflexioneu al voltant d’aquestes qüestions i us convidem a seguir llegint el nostre parer en breus, ja sigui fent una bona birra o un got de llet!

______________________________

[i]

Les dades es refereixen al nivell de diners disponibles per persona, dins una unitat familiar. Comptabilitza el salari personal, les transferències de diners entre unitats familiars, els guanys en inversions i retribucions socials (p.ex. pensions). Persones de 18 anys o majors. Dividint els diners anuals disponibles entre 12 pagues mensuals.  Dades de l’Eurostat referents al 2013.

[ii]

No són unitats, sinó la referencia. La base, que és de 100, traduïdes a unitats reals són 481 cerveses mensuals. Així podem calcular totes les cerveses que poden beure tots els europeus de mitja. Ex: Els espanyols (139), poden consumir: (139/100)*481 = 668 birres al més! Mentre que els Noruecs, (84/100)*481= 404 birres/més.

[iii]

Les dades referents a preus de birra s’han extret de www.numbeo.com. Les referents als brics de llet s’han extret de Eurostat i www.numbeo.com.

[iv]

Els preus del brics de llet estan tots més a prop de la mitjana Europea, la qual cosa provoca que per els països amb nivells salarials baixos siguin cars i per els països amb salaris alts, barats.

Sobre l’autor:

Bernat Deu


Bernat Deu

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *