Diputats europeus, vots ¿europeus?

By in Anàlisi, Col·laboradors, Política on 31 març, 2015

Les eleccions al Parlament Europeu no són purament europees. Per exemple, un ciutadà català no pot votar per un candidat alemany, de manera que cada estat membre envia els seus propis diputats al Parlament Europeu. Així, les eleccions europees són categoritzades tot sovint com a eleccions de “segon ordre”: molt menys importants que les eleccions domèstiques, en què els votants no pensen en clau europea sinó nacional i que moltes vegades serveixen per a emetre vots de càstig al partit que governa, o per a votar aquell partit que s’acosta més a les nostres preferències però que no votem mai perquè a les eleccions nacionals optem pel vot útil. Per tant, és d’esperar que aquests parlamentaris es comportin en clau nacional al Parlament Europeu, en línia amb les preferències dels seus votants. Ara bé, s’ha demostrat que aquest no és el cas i que els partits polítics del Parlament Europeu acaben votant d’acord amb la seva ideologia i no depenent dels interessos nacionals.

Simon Hix és un professor britànic de la London School of Economics que dedica molt del seu temps a investigar sobre els partits polítics a nivell europeu. Els resultats de la seva recerca sobre el comportament electoral des partits del Parlament Europeu revelen que els partits acaben tenint en compte els cleavages ideològics tradicionals en comptes dels territorials. Hix analitza els roll-call votes (aquells que són públics i que, per tant, queden enregistrats) dels partits des del 1979 al 2001, prestant atenció(?) a quines coalicions formen en determinats àmbits. Els resultats són clars: els partits polítics del Parlament Europeu es comporten de forma molt similar als partits polítics dels parlaments nacionals i estan dividits principalment per l’eix ’”esquerra-dreta”. Hi ha dues raons principals que porten a aquesta situació.

En primer lloc, els partits europeus tenen poder sobre els seus parlamentaris: els partits nacionals tenen poder per a decidir qui són els candidats a esdevenir parlamentaris europeus. Ara bé, un cop aquests són escollits i passen a formar part del Parlament Europeu, és el partit a nivell europeu el que pren el comandament i decideix quin parlamentari formarà part d’un comitè determinat, qui tindrà funcions especials, etc.

En segon lloc, els parlamentaris provinents dels partits nacionals no poden fer res per si sols; necessiten ajuntar-se amb altres partits. La millor manera de reduir els transaction costs d’haver de formar coalicions ad hoc cada cop que s’ha de dur a terme una votació és formant una coalició permanentment amb aquells partits que tenen preferències similars, de manera que es creen els partits polítics europeus. Al cap i a la fi, a nivell europeu el que més s’assembla al green party espanyol és el green party d’un altre estat membre.

Tot i així, la política dóna moltes voltes. De cara al futur, si els partits euroescèptics (o eurofòbics, adjectiu que en moltes ocasions és molt més adient) segueixen sumant suports i per tant el seu nombre de parlamentaris augmenta, els partits del Parlament Europeu podrien començar a desenvolupar patrons de vot diferents, tenint en compte l’eix pro-UE i anti-UE, ja que sinó el procés legislatiu es podria tornar gairebé inviable. Això, però, està en el futur. Un futur que només depèn de nosaltres.

Sobre l’autor:

Fèlix Ruiz Cabré


Fèlix Ruiz Cabré

 

One thought on “Diputats europeus, vots ¿europeus?

  1. 1

    Super inrotmafive writing; keep it up.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *