Coincidint amb la fi del període establert per a la consecució dels Objectius del Mil·lenni, la Unió Europea (UE) va decidir designar el passat any 2015 com l’Any Europeu per al Desenvolupament (EYD2015). Sota el propòsit de donar resposta al nou escenari post-2015, al mes d’abril de l’any 2014 el Parlament Europeu va aprovar

Les eleccions al Parlament Europeu no són purament europees. Per exemple, un ciutadà català no pot votar per un candidat alemany, de manera que cada estat membre envia els seus propis diputats al Parlament Europeu.

Quan vam decidir reengegar Sexy Europe, tots ens vam comprometre a escriure un article per estrenar aquesta segona versió del bloc. Després de dies rumiant sobre què podia escriure he arribat a una conclusió. Havia de reprendre el meu primer article, pràcticament un any després d’haver-lo escrit.  Tot torna, doncs les teories de Cyril Northcote Parkinson també!

El vestit d’home culminat amb una corbata ha estat tradicionalment la forma de vestir dels banquers i ha esdevingut un distintiu de confiança. Un banquer ha de generar confiança al client perquè aquest accedeixi a deixar-li els seus diners. A finals del segle XIX, com explica Carlos Primo, aquest tipus de vestir va passar a ser també el dels polítics: es canviava la pompositat aristocràtica per la nova elegància burgesa. Amb l’arribada de la crisi econòmica, la corbata ha anat perdent el seu simbolisme de confiança.

Cròniques des de Grècia

Entrevista a Christina Voulgari, joventuts de Nova Democràcia

Entrevista a Petros Markopoulos, joventuts de Syriza

¿Camino de servidumbre?, crònica de les eleccions.

Sota les impronunciables sigles de TTIP s’amaga una de les iniciatives que marcaran bona part de l’agenda política de la Unió Europea (UE) en aquesta legislatura que tot just encetem. Però què és el TTIP? Si no ho sabeu no patiu, és normal perquè als mitjans pràcticament ningú en parla. TTIP són les sigles en anglès de Transatlantic Trade and Investment Partnership, que és com es coneix el tractat de lliure comerç que estan negociant actualment la UE i els Estats Units d’Amèrica (EUA).

Des de fa dues setmanes que tenim nou President de la Comissió Europea. Com era de preveure després dels comicis, el màxim dirigent europeu ha estat del grup popular. Així doncs, el luxemburguès Jean-Claude Juncker serà el President durant els pròxims cinc anys. Després d’intenses negociacions amb els diversos grups del Parlament, el polític conservador va obtenir 422 vots a favor i 250 en contra. Juncker va rebre el suport de la família popular europea i de la gran majoria del grup socialdemòcrata i liberal.

A segon de batxillerat vaig tenir un professor de castellà que algunes classes ens parlava de l’amor ―i no només quan fèiem literatura. De fet, era un mestre, algú que intentava transmetre als quatre adolescents que teníem l’orella mig parada les ensenyances que ell havia tret de la vida. L’amor de debò ―ens deia― és imaginar-se la roba bruta de la teva parella. Era, i encara és, un home savi perquè ens va ensenyar que tot projecte de futur té els seus peròs, i només si n’ets conscient podràs tirar-lo endavant.

Després de més d’un mes de negociacions, entrevistes, picabaralles públiques o, simplement, de vacances, arrenca una nova legislatura al Parlament Europeu. Les famílies polítiques europees han viscut moments crispats i això ha quedat reflectit en la formació de la nova cambra.

El proper dimecres 7 de maig de 2014 des de les 11h i fins les 13h a l’Auditori del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra et convidem a assistir al debat “#EP2014: Quina Europa vols? Atreveix-te a decidir” que organitzem conjuntament deba-t.org i SexyEurope.

A mesura que s’acosten les eleccions del 25 de maig cada vegada es remarca més i més de la importància del Parlament Europeu, els candidats comencen a sortir a la televisió i els partits comencen a fer actes i vídeos de precampanya. Des de la implantació del Tractat de Lisboa, el Parlament cada vegada té un poder més gran en el procés legislatiu, ja que pràcticament tota la legislació segueix el procés de codecisió

Les eleccions al Parlament Europeu s’acosten i un cop tenim les llistes tancades, ja tenim els noms d’aquells que ens representaran i dels que voldrien representar-nos a Europa. La darrera setmana vam saber que entre aquests noms hi ha set comissaris que es presenten a les eleccions al Parlament Europeu.

Fa poc em van regalar l’última obra del genial reporter i dibuixant de còmic Joe Sacco. L’obra, un dibuix desplegable a mode de friso medieval de 7 metres de grandària, es titula La Gran Guerra i en ell l’autor maltès retrata amb el seu estil realista la batalla del Somme que va tenir lloc l’1 de juliol de 1916, i on van morir més d’un milió de persones. Aquella batalla va ser la més sagnant de la Primera Guerra Mundial, que com tots sabem (i qui no ho sàpiga aquest any n’acabarà tip) va esclatar a l’agost del 1914

Entrevista amb l’eurodiputat i actual candidat Ramon Tremosa. Aquesta va ser la nostra primera entrevista, un divendres de ple hivern a la seu de Convergència del carrer Còrsega. Els mitjans van ser tan rudimentaris, amb una càmera més de joguina que de veritat, que no hem pogut aprofitar ni una sola imatge. Ho hem intentat, però al final ens hem adonat que el clàssic està de moda, i per això hem tornat al mètode periodístic vintage: l’entrevista escrita.

Una de las consecuencias de la crisis económica ha sido la demanda de cierta regeneración democrática. La sensación de mala gestión, las políticas de derechas aprobadas y aplicadas con el pretexto del déficit económico y la falta de transparencia e información han provocado una crisis política que se ha manifestado en un extremo con desafección política y en el otro con indignación y voluntad de cambio.

Twitter és cada dia més, l‘eina de comunicació en massa més important a la nostra disposició. Cadascú de nosaltres som conscients de la seva importància, de les seves virtuts i per descomptat, dels seus perills. I els eurodiputats, què en saben de Twitter?, el fan servir?, es només façana o es comunicació bilateral? I sobretot, els distreu de les seves funcions laborals?

Son muchísimas las ventajas para un país que forme parte de una institución fuerte e influente como la Unión Europea. Aun así, también son muchas las voces poco favorables y escépticas en formar parte de la UE. No sólo en aquellos países europeos que no forman parte de la Unión, como Noruega o Suiza, sino también dentro de estados tan profundamente europeístas como Alemania.

En castellà diuen que las cosas de palacio van despacio, doncs a la Unió Europea (UE) encara més. Qualsevol reforma o canvi, ja sigui en la legislació comunitària o en els tractats, requereix de molta paciència,ja que aconseguir el consens davant la presència de tants actors veto és cada vegada més complex.

Contrariamente a lo que se ha venido defendiendo últimamente en la prensa, en nuestro sistema electoral, la libertad de voto de los diputados, lejos de representar una mejora democrática, puede debilitar la rendición de cuentas ante el ciudadano.

¡Cuánta fauna diferente hay por Europa! Tenemos los que la idealizan sin razón, los que la critican de igual manera, a los que poco o nada les importa, los que se llenan la boca de Europa, pero siempre piensan en el marco nacional y un largo etcétera. Pero si hay un grupo que está en auge -sí, existe uno que está más de moda que aquellos europeístas de boquilla y nacionalistas de corazón- son los euroescépticos

Top