2_22_2_ESPANA_G

El 12 de juny de 1985 es van signar, primer, a Lisboa i, més tard, a Madrid els tractats d’adhesió de la República Portuguesa i del Regne d’Espanya a les Comunitats Europees (efectius a partir de l’1 de gener). D’aquesta manera Espanya i Portugal entraven a formar part del projecte de cooperació entre democràcies europees més sofisticat i de més èxit materialitzat mai. Deixaven enrere una situació d’aïllament —que veien com anòmala— degut al seu passat dictatorial. Ara fa 30 anys que les joves democràcies ibèriques rebien l’acceptació formal, com a iguals, de la comunitat de les democràcies europees.

Sant Jordi és un dia especial, un dia festiu sense ser-ho. Ens toca treballar perquè som europeus, al cap i a la fi. Però és que si no anéssim a la feina, tindria la mateixa gràcia?

Les eleccions al Parlament Europeu no són purament europees. Per exemple, un ciutadà català no pot votar per un candidat alemany, de manera que cada estat membre envia els seus propis diputats al Parlament Europeu.

La contribució que una Europa organitzada i viva pot aportar a la civilització és indispensable per al manteniment d’unes relacions pacífiques. […]

A finals de gener vàrem introduir el concepte de Quantitative Easing (QE) quan el Banc Central Europeu (BCE) va anunciar que utilitzaria aquesta mesura per dinamitzar els preus i reactivar l’economia europea. En aquell article vàrem descriure que el QE feia augmentar la massa monetària tot comprant actius públics i les primeres reaccions a l’anunci de la mesura. La setmana passada es va començar a implementar efectivament la política anunciada i aquest cop l’objectiu de l’article es basa en indagar més en per què el BCE sembla que s’ha vist abocat a prendre aquesta decisió (que per alguns arriba tard i malament).

La Europa del 1%

No, no estamos hablando del 1% que muchos piensan, no se trata de aquellos ciudadanos que acumulan la riqueza del mundo, frente a ese 99% que somos los restantes, NO. Tampoco hablamos de ninguna comisión por obra, todos sabemos que éstas empiezan en el 3%. En este caso hablamos de un mito, un mito de tantos, que es necesario derrumbar.

Quan vam decidir reengegar Sexy Europe, tots ens vam comprometre a escriure un article per estrenar aquesta segona versió del bloc. Després de dies rumiant sobre què podia escriure he arribat a una conclusió. Havia de reprendre el meu primer article, pràcticament un any després d’haver-lo escrit.  Tot torna, doncs les teories de Cyril Northcote Parkinson també!

El vestit d’home culminat amb una corbata ha estat tradicionalment la forma de vestir dels banquers i ha esdevingut un distintiu de confiança. Un banquer ha de generar confiança al client perquè aquest accedeixi a deixar-li els seus diners. A finals del segle XIX, com explica Carlos Primo, aquest tipus de vestir va passar a ser també el dels polítics: es canviava la pompositat aristocràtica per la nova elegància burgesa. Amb l’arribada de la crisi econòmica, la corbata ha anat perdent el seu simbolisme de confiança.

Estàs satisfet amb el teu sou? Tant si la resposta és que sí com si és que no, segurament t’agradaria cobrar més. Tranquil, no ets l’únic! Perseguint aquest propòsit, molts europeus marxen a altres països de la UE amb un nivell salarial major que el del seu país d’origen tot buscant noves oportunitats laborals. Però, encara que compartim la mateixa moneda, cobrar més euros és sinònim de millor? Per avaluar aquest fet hem de tenir presents, com a mínim, tres variables essencials.

Salònica o Tessalònica, és la segona ciutat més gran de Grècia i un dels musts si escolliu Grècia com a destí per a les vostres vacances. La ciutat, que va ser fundada fa 2.300 anys exactes, és un pou d’història, una barreja única de cultures i una meravella en termes de riquesa arquitectònica.

»Quantitative easing o l’última solució del Banc Central Europeu per frenar l’apreciació de l’euro.

»Draghi permetrà finalment una pujada de la inflació.

Cròniques des de Grècia

Entrevista a Christina Voulgari, joventuts de Nova Democràcia

Entrevista a Petros Markopoulos, joventuts de Syriza

¿Camino de servidumbre?, crònica de les eleccions.

El Parlament Europeu acaba d’aprovar una resolució a partir de la qual vol limitar el poder que té Google sobre els usuaris d’Internet. Aquesta resolució insta la Comissió Europea a separar les funcions de motor de recerca de les dels serveis comercials que puguin tenir aquestes companyies.

L’actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que va ser durant 18 anys Primer Ministre de Luxemburg, fa pocs dies va ser atropellat per un escàndol fiscal.

El Parlament Europeu i les institucions de la UE en general estan a bastament caracteritzades pel seu multilingüisme. El gran respecte vers la diversitat cultural i lingüística d’Europa es fa palès quan observem el funcionament de qualsevol sessió del Parlament, en què tots els diputats poden dirigir-se a la cambra en qualsevol de les 24 llengües oficials de la UE. Això comporta que molt sovint es caracteritzin les institucions comunitàries com grans torres de babel. Les xifres són espectaculars. [English Version also]

Sota les impronunciables sigles de TTIP s’amaga una de les iniciatives que marcaran bona part de l’agenda política de la Unió Europea (UE) en aquesta legislatura que tot just encetem. Però què és el TTIP? Si no ho sabeu no patiu, és normal perquè als mitjans pràcticament ningú en parla. TTIP són les sigles en anglès de Transatlantic Trade and Investment Partnership, que és com es coneix el tractat de lliure comerç que estan negociant actualment la UE i els Estats Units d’Amèrica (EUA).

Top