Les eleccions al Parlament Europeu no són purament europees. Per exemple, un ciutadà català no pot votar per un candidat alemany, de manera que cada estat membre envia els seus propis diputats al Parlament Europeu.

Quan vam decidir reengegar Sexy Europe, tots ens vam comprometre a escriure un article per estrenar aquesta segona versió del bloc. Després de dies rumiant sobre què podia escriure he arribat a una conclusió. Havia de reprendre el meu primer article, pràcticament un any després d’haver-lo escrit.  Tot torna, doncs les teories de Cyril Northcote Parkinson també!

Estàs satisfet amb el teu sou? Tant si la resposta és que sí com si és que no, segurament t’agradaria cobrar més. Tranquil, no ets l’únic! Perseguint aquest propòsit, molts europeus marxen a altres països de la UE amb un nivell salarial major que el del seu país d’origen tot buscant noves oportunitats laborals. Però, encara que compartim la mateixa moneda, cobrar més euros és sinònim de millor? Per avaluar aquest fet hem de tenir presents, com a mínim, tres variables essencials.

A segon de batxillerat vaig tenir un professor de castellà que algunes classes ens parlava de l’amor ―i no només quan fèiem literatura. De fet, era un mestre, algú que intentava transmetre als quatre adolescents que teníem l’orella mig parada les ensenyances que ell havia tret de la vida. L’amor de debò ―ens deia― és imaginar-se la roba bruta de la teva parella. Era, i encara és, un home savi perquè ens va ensenyar que tot projecte de futur té els seus peròs, i només si n’ets conscient podràs tirar-lo endavant.

Anàlisi dels programes polítics dels diferents partits a nivell nacional per les eleccions europees del 25 de Maig. Analitzem els programes de: PSOE, PP, CiU, UPyD, ERC, C’s, Primavera Europea, IU-ICV, EH-Bildu, VOX, Podemos, Partit Pirata i Partit Red. En referència a 6 grans temes:

 

Receptes per Europa (I): les nacions sense Estat a Europa

Receptes per Europa (II): el sistema polític per Europa

Receptes per a Europa (III): els recursos naturals

Receptes per a Europa (IV): els grups socials

Receptes per a Europa (V): drets socials

Receptes per Europa (VI): l’economia

El 9 de maig, dia d’Europa, es va donar el tret de sortida amb un alt grau de simbolisme a la campanya electoral de les europees. A nosaltres que més sovint del que voldríem ens diuen que semblem estudiants de publicitat i màrqueting més que politòlegs, ens encanten les imatges, els vídeos i tot el que sigui i inclogui la paraula “media”. Ens encanten perquè avui la política és també un escenari televisiu on es representen maneres diferents de veure i entendre les coses.

Lo prometido es deuda, y por tanto aquí tenéis los resultados de la encuesta, de vuestra encuesta. Porque sois vosotros los que habéis hecho posible que se llevase a cabo. Presentaditos al más puro estilo SexyEurope, como os gusta. Podríamos haberos preguntados más cosas, sí, pero habrá más ocasiones, que no os quepa la menor duda.

Una de las consecuencias de la crisis económica ha sido la demanda de cierta regeneración democrática. La sensación de mala gestión, las políticas de derechas aprobadas y aplicadas con el pretexto del déficit económico y la falta de transparencia e información han provocado una crisis política que se ha manifestado en un extremo con desafección política y en el otro con indignación y voluntad de cambio.

Twitter és cada dia més, l‘eina de comunicació en massa més important a la nostra disposició. Cadascú de nosaltres som conscients de la seva importància, de les seves virtuts i per descomptat, dels seus perills. I els eurodiputats, què en saben de Twitter?, el fan servir?, es només façana o es comunicació bilateral? I sobretot, els distreu de les seves funcions laborals?

Ante tal pregunta es posible que se os haya quedado la cara de Angela Merkel mientras pensáis: “eemmfff…es muy complicado, hacen muchas cosas…cómo te diría yo…”. Pues bien, el objetivo de este post es analizar la participación de algunos eurodiputados españoles en el Parlamento para hacernos una idea de su trabajo diario.