Coincidint amb la fi del període establert per a la consecució dels Objectius del Mil·lenni, la Unió Europea (UE) va decidir designar el passat any 2015 com l’Any Europeu per al Desenvolupament (EYD2015). Sota el propòsit de donar resposta al nou escenari post-2015, al mes d’abril de l’any 2014 el Parlament Europeu va aprovar

Exposició: La Universitat Pompeu Fabra organitza l’exposició “Ara fa 30 anys. Un espai de reflexió”, que commemora el 30è aniversari de l’adhesió a les Comunitats Europees i compta amb el patrocini del Parlament Europeu. Estarà oberta al públic des del 15 de gener fins al 12 de febrer.

2_22_2_ESPANA_G

El 12 de juny de 1985 es van signar, primer, a Lisboa i, més tard, a Madrid els tractats d’adhesió de la República Portuguesa i del Regne d’Espanya a les Comunitats Europees (efectius a partir de l’1 de gener). D’aquesta manera Espanya i Portugal entraven a formar part del projecte de cooperació entre democràcies europees més sofisticat i de més èxit materialitzat mai. Deixaven enrere una situació d’aïllament —que veien com anòmala— degut al seu passat dictatorial. Ara fa 30 anys que les joves democràcies ibèriques rebien l’acceptació formal, com a iguals, de la comunitat de les democràcies europees.

Sant Jordi és un dia especial, un dia festiu sense ser-ho. Ens toca treballar perquè som europeus, al cap i a la fi. Però és que si no anéssim a la feina, tindria la mateixa gràcia?

A finals de gener vàrem introduir el concepte de Quantitative Easing (QE) quan el Banc Central Europeu (BCE) va anunciar que utilitzaria aquesta mesura per dinamitzar els preus i reactivar l’economia europea. En aquell article vàrem descriure que el QE feia augmentar la massa monetària tot comprant actius públics i les primeres reaccions a l’anunci de la mesura. La setmana passada es va començar a implementar efectivament la política anunciada i aquest cop l’objectiu de l’article es basa en indagar més en per què el BCE sembla que s’ha vist abocat a prendre aquesta decisió (que per alguns arriba tard i malament).

El vestit d’home culminat amb una corbata ha estat tradicionalment la forma de vestir dels banquers i ha esdevingut un distintiu de confiança. Un banquer ha de generar confiança al client perquè aquest accedeixi a deixar-li els seus diners. A finals del segle XIX, com explica Carlos Primo, aquest tipus de vestir va passar a ser també el dels polítics: es canviava la pompositat aristocràtica per la nova elegància burgesa. Amb l’arribada de la crisi econòmica, la corbata ha anat perdent el seu simbolisme de confiança.

Benvinguts a la versió 2.0 de Sexy Europe!

Després d’uns mesos en què la nostra activitat es va pràcticament aturar, tornem ara amb més força i aquesta vegada sí per quedar-nos. Aquest temps d’inactivitat ens ha servit per reflexionar i replantejar tot el nostre projecte, valorant tot allò positiu i aprenent dels errors que vam cometre en la nostra primera engegada. Però el més important de tot és que tornem, perquè Europa segueix sent sexy i molta gent encara no ho sap!

Durant la nostra primera etapa vam tenir el plaer de conèixer moltíssima gent que es va interessar pel nostre projecte. Les seves ganes, la implicació que hi van posar i la seva insistència durant el nostre parèntesi d’inactivitat ens han ajudat a reprendre SexyEurope. Bona part d’ells formaran part a partir d’ara del Sexy Europe team. Tot i que la saviesa popular diu que les segones parts mai van ser bones volem trencar el tòpic perquè ara en sabem més que quan vam començar.

Salònica o Tessalònica, és la segona ciutat més gran de Grècia i un dels musts si escolliu Grècia com a destí per a les vostres vacances. La ciutat, que va ser fundada fa 2.300 anys exactes, és un pou d’història, una barreja única de cultures i una meravella en termes de riquesa arquitectònica.

»Quantitative easing o l’última solució del Banc Central Europeu per frenar l’apreciació de l’euro.

»Draghi permetrà finalment una pujada de la inflació.

Cròniques des de Grècia

Entrevista a Christina Voulgari, joventuts de Nova Democràcia

Entrevista a Petros Markopoulos, joventuts de Syriza

¿Camino de servidumbre?, crònica de les eleccions.

El Parlament Europeu acaba d’aprovar una resolució a partir de la qual vol limitar el poder que té Google sobre els usuaris d’Internet. Aquesta resolució insta la Comissió Europea a separar les funcions de motor de recerca de les dels serveis comercials que puguin tenir aquestes companyies.

Després de més d’un mes de negociacions, entrevistes, picabaralles públiques o, simplement, de vacances, arrenca una nova legislatura al Parlament Europeu. Les famílies polítiques europees han viscut moments crispats i això ha quedat reflectit en la formació de la nova cambra.

Ja han passat més de 15 dies des de les eleccions però encara no us havíem donat les gràcies pel vostre esforç en la jornada electoral del passat 25 de maig.

Sabem que no era fàcil fer el ridícul davant d’una càmera, enfront dels membres de la taula i enfront dels vostres seguidors en Twitter

El mecanisme és molt senzill, fer-se una selfie mentre un vota i compartir-la a les xarxes socials amb el hashtag #SelfieVoting; és a dir, fer-se un autoretrat instantani amb la papereta tancada o mentre es diposita a l’urna electoral, i penjar-la a Twitter i/o Instagram.

Top