Coincidint amb la fi del període establert per a la consecució dels Objectius del Mil·lenni, la Unió Europea (UE) va decidir designar el passat any 2015 com l’Any Europeu per al Desenvolupament (EYD2015). Sota el propòsit de donar resposta al nou escenari post-2015, al mes d’abril de l’any 2014 el Parlament Europeu va aprovar

Exposició: La Universitat Pompeu Fabra organitza l’exposició “Ara fa 30 anys. Un espai de reflexió”, que commemora el 30è aniversari de l’adhesió a les Comunitats Europees i compta amb el patrocini del Parlament Europeu. Estarà oberta al públic des del 15 de gener fins al 12 de febrer.

2_22_2_ESPANA_G

El 12 de juny de 1985 es van signar, primer, a Lisboa i, més tard, a Madrid els tractats d’adhesió de la República Portuguesa i del Regne d’Espanya a les Comunitats Europees (efectius a partir de l’1 de gener). D’aquesta manera Espanya i Portugal entraven a formar part del projecte de cooperació entre democràcies europees més sofisticat i de més èxit materialitzat mai. Deixaven enrere una situació d’aïllament —que veien com anòmala— degut al seu passat dictatorial. Ara fa 30 anys que les joves democràcies ibèriques rebien l’acceptació formal, com a iguals, de la comunitat de les democràcies europees.

Sant Jordi és un dia especial, un dia festiu sense ser-ho. Ens toca treballar perquè som europeus, al cap i a la fi. Però és que si no anéssim a la feina, tindria la mateixa gràcia?

Les eleccions al Parlament Europeu no són purament europees. Per exemple, un ciutadà català no pot votar per un candidat alemany, de manera que cada estat membre envia els seus propis diputats al Parlament Europeu.

La contribució que una Europa organitzada i viva pot aportar a la civilització és indispensable per al manteniment d’unes relacions pacífiques. […]

A finals de gener vàrem introduir el concepte de Quantitative Easing (QE) quan el Banc Central Europeu (BCE) va anunciar que utilitzaria aquesta mesura per dinamitzar els preus i reactivar l’economia europea. En aquell article vàrem descriure que el QE feia augmentar la massa monetària tot comprant actius públics i les primeres reaccions a l’anunci de la mesura. La setmana passada es va començar a implementar efectivament la política anunciada i aquest cop l’objectiu de l’article es basa en indagar més en per què el BCE sembla que s’ha vist abocat a prendre aquesta decisió (que per alguns arriba tard i malament).

La Europa del 1%

No, no estamos hablando del 1% que muchos piensan, no se trata de aquellos ciudadanos que acumulan la riqueza del mundo, frente a ese 99% que somos los restantes, NO. Tampoco hablamos de ninguna comisión por obra, todos sabemos que éstas empiezan en el 3%. En este caso hablamos de un mito, un mito de tantos, que es necesario derrumbar.

Quan vam decidir reengegar Sexy Europe, tots ens vam comprometre a escriure un article per estrenar aquesta segona versió del bloc. Després de dies rumiant sobre què podia escriure he arribat a una conclusió. Havia de reprendre el meu primer article, pràcticament un any després d’haver-lo escrit.  Tot torna, doncs les teories de Cyril Northcote Parkinson també!

El vestit d’home culminat amb una corbata ha estat tradicionalment la forma de vestir dels banquers i ha esdevingut un distintiu de confiança. Un banquer ha de generar confiança al client perquè aquest accedeixi a deixar-li els seus diners. A finals del segle XIX, com explica Carlos Primo, aquest tipus de vestir va passar a ser també el dels polítics: es canviava la pompositat aristocràtica per la nova elegància burgesa. Amb l’arribada de la crisi econòmica, la corbata ha anat perdent el seu simbolisme de confiança.

Estàs satisfet amb el teu sou? Tant si la resposta és que sí com si és que no, segurament t’agradaria cobrar més. Tranquil, no ets l’únic! Perseguint aquest propòsit, molts europeus marxen a altres països de la UE amb un nivell salarial major que el del seu país d’origen tot buscant noves oportunitats laborals. Però, encara que compartim la mateixa moneda, cobrar més euros és sinònim de millor? Per avaluar aquest fet hem de tenir presents, com a mínim, tres variables essencials.

Benvinguts a la versió 2.0 de Sexy Europe!

Després d’uns mesos en què la nostra activitat es va pràcticament aturar, tornem ara amb més força i aquesta vegada sí per quedar-nos. Aquest temps d’inactivitat ens ha servit per reflexionar i replantejar tot el nostre projecte, valorant tot allò positiu i aprenent dels errors que vam cometre en la nostra primera engegada. Però el més important de tot és que tornem, perquè Europa segueix sent sexy i molta gent encara no ho sap!

Durant la nostra primera etapa vam tenir el plaer de conèixer moltíssima gent que es va interessar pel nostre projecte. Les seves ganes, la implicació que hi van posar i la seva insistència durant el nostre parèntesi d’inactivitat ens han ajudat a reprendre SexyEurope. Bona part d’ells formaran part a partir d’ara del Sexy Europe team. Tot i que la saviesa popular diu que les segones parts mai van ser bones volem trencar el tòpic perquè ara en sabem més que quan vam començar.

Salònica o Tessalònica, és la segona ciutat més gran de Grècia i un dels musts si escolliu Grècia com a destí per a les vostres vacances. La ciutat, que va ser fundada fa 2.300 anys exactes, és un pou d’història, una barreja única de cultures i una meravella en termes de riquesa arquitectònica.

»Quantitative easing o l’última solució del Banc Central Europeu per frenar l’apreciació de l’euro.

»Draghi permetrà finalment una pujada de la inflació.

Cròniques des de Grècia

Entrevista a Christina Voulgari, joventuts de Nova Democràcia

Entrevista a Petros Markopoulos, joventuts de Syriza

¿Camino de servidumbre?, crònica de les eleccions.